Nom científic: Arbacia lixula
(Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cat: Garota negra; Cast: Erizo negro; Fr: Oursin noir, oursin mâle; It: Riccio di mare; Eng: Black sea urchin; Al: Schwarzer Seeigel
Fondària: Fins a 40m
Mides: Fins a 8cm
Com és?
Eriçó de color negre que acostuma a fer de 5 a 8 centímetres de diàmetre de l'esquelet, i aproximadament 12cm incloent les pues, de forma abombada i només aplanat a la regió basal. Les pues són de color negre intens i llargues, pràcticament de la mateixa longitud que el diàmetre de l'esquelet, disposades de manera densa i uniforme. L'obertura oral és amplia amb el peristoma molt gran i nu. Té tubèrcles primaris nombrosos i disposats en sèries múltiples en la zona interambulacral i en sèries dobles en la zona ambulacral. Poseeix 3 parells de porus ambulacrals en cada placa i els podis aborals sense suctors.
On viu?
Viu en substrats rocosos en la zona intermareal, on viu dins d'esquerdes i entre roques, i en els fons somers infralitorals on es troben les algues calcàries. Se'l pot trobar junt amb Paracentrotus lividus. La seva distribució abarca el Mar Mediterrani, la costa Atlàntica d'Espanya i Portugal i l'oest africà, les Illes Canàries, Madeira, les Azores i pràcticament la totalitat de la costa de Brasil.
Com s'alimenta?
És fitòfaga i s'alimenta bàsicament d'algues calcàries.
Com es reprodueix?
És una espècie diòica i es reprodueix per fecundació externa entre desembre i gener.
Es pot confondre?
Es pot confondre amb la varietat de color negre de Paracentrotus lividus, però Arbacia lixula presenta un color més mate, amb les pues més llargues i distribuïdes de manera més uniforme, amb 4 plaques en el periprocte, mentres que Paracentrotus lividus té menys pues, una mica més curtes i distribuides de manera més desordenada, amb les plaques ambulacrals aborals amb cinc parells de porus i el periprocte format per més de 4 plaques grans. Els exemplars joves també es poden confondre amb Psammechinus microtuberculatus, tot i que en el cas d'Arbacia lixula, aquesta no té braços suctors a la part superior del cos.
Curiositats
· Pot formar colònies nombroses en les zones de roques rodades someres. · Els exemplars joves es troben sota les pedres. · No perfora les roques ni es pot recobrir de closques o pedres per a camuflar-se com ho fan altres eriçons perquè no té suctors en els podis aborals (la part superior del cos).
Taxonomia
Filum: Echinodermata, Classe: Echinoidea, Ordre: Arbacioida, Familia: Arbaciidae, Gènere: Arbacia
|
