Nom científic: Discodoris rosi

Ortea, 1979

Nom comú:

Família: Mol·luscs - Opistobranquis

Tipus paisatge: Cap en particular

Fondària: A partir de 5m

Mides: Fins a 50mm

Com és?

És un mol·lusc sense closca que pot arribar a mesurar els 2 centímetres de llargada. El seu cos és allargat, aplanat i amb forma ovalada. Presenta anells blancs irregulars sobre la zona dorsal del mantell, el qual està cobert per numerosos caryophyllidae, petits tubercles amb espícules radials que li confereixen una textura rugosa, molt semblant a Discodoris atromaculata. A la boca disposa de tentacles en forma de dits, i a la part anterior del peu presenta dues làmines, tret distintiu d'aquesta espècie. Al voltant de l'anus hi ha 7 brànquies unipinnades. Pot presentar des de tonalitats ataronjades o groguenques molt clares fins a colors molt foscos, gairebé el negre. De vegades pot tenir una banda entre els dos rinòfors, que estan situats a la zona del cap, o fins i tot pot presentar una línia violeta que arriba fins a les brànquies.

On viu?

La seva distribució abarca tota la zona de la Mediterrània, normalment sobre fons rocosos, entre les algues, encara que també acostuma a veure's sobre les esponges, com és el cas del gènere Ircina. Tot i així, també se'l pot trobar sota les pedres, sempre a més de 5 metres de fondària. En general no és una espècie gaire abundant.

Com s'alimenta?

No se sap ben bé del cert quin és el seu patró d'alimentació. Tanmateix, com a caractrística del grup, aquests animals disposen d'una estructura bucal, anomenada ràdula, que conté dents de quitina amb les quals poden raspar i triturar les partícules alimentícies que ingereixen.

Com es reprodueix?

Aquests organismes són hermafrodites i es reprodueixen per fecundació creuada. Les postes estan formades normalment per congregats de milions d'ous. Les larves són, en general, planctòniques.

Es pot confondre?

La seva forma és molt semblant a la del nudibranqui Jorunna tomentosa, però es diferencien en què aquest últim presenta colors marronosos molt més clars i translúcids. Pel que fa al color, Discodoris rosi també es pot confondre amb Rostanga rubra, però aquesta és fàcilment distingible ja que presenta una taca de color blanquinós entre ambdós rinòfors i té les brànquies més petites.

Curiosistats

· El nom Doris fa referència a la divinitat marina de la mitologia greco-romana amb la qual es designen els nudibranquis doridacis. L'epítet especific rosi fa honor als estudis sobre opistobranquis realitzats a càrrec del Dr. Joandomènec Ros.

· Les brànquies i els rinòfors són òrgans retràctils que responen a les variacions de pressió de l'aigua, de forma que s'escurçen amb l'efecte de les onades, o fins i tot també en situacions de perill. La recuperació de la longitud inicial d'aquestes estructures és un procés bastant retardat en el temps.

· L'esperança de vida en llibertat d'aquest grup d'organismes no supera l'any. A més, la conservació de nudibranquis en captivitat, generalment en aqüaris, acostuma a ser molt complicada i no gaire exitosa.

Taxonomia