Nom científic: Epinephelus costae
(Steindachner, 1878)
Nom comú: Cat: Mero ratllat, anfós bord; Cast: Falso abadejo, falso abade; Eng: Goldblotch grouper, golden grouper; Fr: Mérou badèche, badèche; De: Spitzkopf-Zackenbarsch
Fondària: 10-50m (pot arribar fins a 300m)
Mides: 70-100cm (pot arribar rarament a 1,4 m)
Com és?
Epinephelus costae (Steindachner, 1878) té un cos oblong, allargat i comprimit, de coloracions marronoses. Presenta unes cinc o sis franges longitudinals molt visibles en els exemplars joves, però que van perdent vigor amb l’edat. L’aleta caudal és arrodonida en els joves, però es torna còncava en els adults. La mandíbula inferior és prominent. Durant l’època reproductora, els mascles presenten una taca groc-daurada a l’esquena i una línea irregular negre a la meitat inferior del cos que separa el ventre blanc del dors fosc.
On viu?
Aquesta espècie freqüenta els ambients rocosos costaners i especialment mixtos de roca i posidònia on hi ha fons de sorra o fang. En determinats moments sol desplaçar-se a mar obert. Es distribueix al llarg del Mediterrani meridional i de forma aïllada en el septentrional, també a l’Atlàntic oriental (d’Espanya a Nigeria i Cap Verd).
Com s’alimenta?
S’alimenta de crustacis, mol·luscs (calamars i algun pop), però sobretot peixos.
Com es reprodueix?
Es tracte d’un peix hermafrodita partenogènic que arriba a la maduresa sexual als quatre anys aproximadament, quan assoleix un tamany d’uns 30-35cm i madura com a femella. Un cop assolit aquest estadi, aquesta allibera els ous al medi on seran fecundats i abandonats posteriorment. L’individu es converteix en mascle quan assoleix els 60cm.
Es pot confondre?
S’han trobat casos, com els avistaments a Madeira, que són confusions amb l’espècie Mycteroperca fusca (Lowe, 1838), però es distingeixen clarament per la forma del cos i el color.
Curiositats
· Es tracte d’un exemplar inofensiu i una mica espantadís.
· Els joves poden formar petits bancs, però els adults acostumen a ser solitaris.
· Tendeix a moure’s més lluny del fons que els altres meros i s’encaua més rarament.
· La coloració del mascle reproductor sembla estar relacionat amb el seu estatus territorial i pot ser més o menys clara segons el seu estat d’ànim (tot i que sembla que queda permanent després de la mort).
· Probablement sigui el peix que més bé s’adapta a la captivitat del seu grup.
· També se'l coneix per Epinephelus alexandrinus.
Taxonomia
Filum: Chordata, Subfilum: Vertebrata, Infrafilum: Gnathostomata, Classe: Actinopterygii, Ordre: Perciformes, Família: Serranidae, Gènere: Epinephelinae
|
