Nom científic: Myliobatis aquila
(Linnaeus, 1758)
Nom comú: Cat: Milana comuna; Cast: Águila marina; Gall: Chucho; Eng: Common eagle ray; Fr: Raie-aigle; De: Adlerrochen; Ital: Aquila di mare
Fondària: Fins a 250m
Mides: Fins a 1,8m
Com és?
La milana pot arribar a mesurar uns 180 cm i pesar 14 kg. El seu cap és curt i arrodonit i té els ulls en posició lateral. Té el cos més ample que llarg i les seves aletes pectorals són tant desenvolupades que li donen aspecte de rombe.
Darrere de les aletes pectorals trobem les aletes pèlviques i darrere d’aquestes, a la zona de la cua, està l’aleta dorsal que és més petita.
Tenen una cua llarga i afilada amb dos agullons a la base.
Aquesta espècie és de color bru, per sota en canvi, és de color blanc amb els marges brunencs.
On viu?
Li agraden els fons de sorra o de fang on aprofita per reposar i alimentar-se però també la podem veure nedant entre dues aigües (és un animal bentopelàgic). Es troben exemplars des de la superfície fins als 250m aproximadament.
Tot i que normalment són solitàries no és estrany veure-les nedant en grups força nombrosos.
La seva distribució va des del sud del mar del Nord i el Mediterrani fins a les costes d’Àfrica del sud incloent Madeira, les illes Canàries i Cap Verd.
Com s’alimenta?
Aquests animals mengen crustacis i mol·luscs (sobretot bivalves) que desenterren furgant el fons amb el cap. En comptes de dents tenen set fileres de plaques dentàries que els permeten trencar i triturar les closques dels mol·luscs fàcilment.
Com es reprodueix?
Es reprodueixen sexualment, mitjançant òvuls i espermatozous. El mascle mossega a la femella de manera que queden agafats ventre amb ventre i llavors els mascle li introdueix el pterigopodi (òrgan sexual masculí).
Aquesta espècie és ovovivípara i es reprodueix entre finals de primavera i principis d’estiu. Normalment té entre 3 i 7 cries que neixen al cap de mig any aproximadament.
Es pot confondre?
Pot arribar a confondre’s amb Pteromylaeus bovinus. Pteromylaeus bovinus té el cap més allargat que la milana i l’angle format per les aletes pectorals és diferent. Si ens fixem en l’aleta dorsal veurem que en Pteromylaeus bovinus es troba just al principi de la cua i que en Myliobatis aquila es troba molt per darrere.
Curiositats
- El seu agulló verinós s’ha utilitzat com a punta per a fletxes des de l’antiguitat.
- Encara que l’animal no utilitza l’agulló per a atacar es poden produir picades accidentals bastant doloroses.
- Com a depredador de mol·luscs pot ocasionar pèrdues econòmiques importants en cultius d’ostres.
- La milana té un tacte gelatinós degut a una substància mucosa que segrega com a protecció.
- El nom de l’espècie “aquila” li ve per la manera tant característica de nedar que recordar a un ocell rapinyaire, diuen que la milana vola per l’oceà.
- També se la coneix com a Leiobatus aquila o Myliobatis noctula entre d’altres encara que aquests noms no estan acceptats.
Taxonomia:
Fílum: Chordata, subfílum: vertebrata, classe: chondrichtyes, subclasse: elasmobranchii, ordre: rajiformes, familia: Myliobatidae, gènere: Myliobatis
|
