Nom científic: Posidonia oceanica

((L.) Delile, 1813)

Nom comú: Cat: Alga dels vidriers, altina, posidònia. Cast: Posidonia. Fr: Posidonie de Méditerranée.

Família: Algues verdes i plantes

Tipus paisatge: Immersió en praderia, Immersió poc fonda

Fondària: Fins a 50 m

Mides: Fins a 120 cm, ample de les fulles 1 cm

Com és?

La Posidonia oceanica és una planta superior aquàtica, amb arrels, tija, fulles, flors i fruits. Normalment la trobem en forma de praderia, recobrint importants superfícies del fons marí. Les tijes són subterrànies i poden arribar a gruixos d'uns 10 a 20 centímetres i recobreixen el fons en forma vertical o horitzontal. De cada tija surten feixos de fulles verdes en forma de cinta i d'una amplada aproximada d'1 centímetre. Les fulles poden arribar a 120cm de llarg. A més la fulla es caracteritza per uns 13-17 nervis paral·lels que la recòrren de dalt abaix.

On viu?

La posidonia és endèmica del Mediterrani i la trobem sempre en zones ben iluminades, en casos extrems fins als 60-80 metres de fondària. De fet es considera que el límit fins a on trobem aquesta planta marca la cota on passem de l'infralitoral (la zona iluminada) al circalitoral (la zona d'ombra) on la fotosíntesi ja no és possible. Normalment arrela sobre fons de sorra, tot i que també ho pot fer sobre fons fangosos o de roca. Les tijes (o rizomes) fixen la sorra i per aquest motiu la posidonia és important en la creació de platges.  Pel que fa al límit superior, la posidonia pot colonitzar zones de molt poca fondària arribant a superfície, però sempre que no hi hagi onatge, que és el que determina aquest límit superior. Actualment, però, les parderies de posidonia estan en clara regressió. Factors que l'afecten són la contaminació de l'aigua, la pesca d'arrossegament, l'ús indiscriminat de les àncores per al fondeig d'embarcacions o el dragat dels fons marins.

Com es reprodueix?

La reproducció de la posidonia és semblant a la d'altres plantes. Hi pot haver una reproducció asexual, per fragmentació o per regeneració de les tijes o rizoides. És la forma a través de la qual la posidonia pot guanyar terreny i ampliar la superfície que recobreix. Aquest procés, és però, lentíssim. Es calcula que d'aquesta forma pot avançar un metre cada 10 a 20 anys. L'altre sistema de reproducció és a través de les flors i els fruits. La floració no és regular i els motius que la desencadenen poden ser diversos, tot i que hi ha teories que relacionen les floracions amb les pujades de la temperatura de l'aigua. Les flors tenen forma d'espiga i produeixen un pòl·len molt dens que l'aigua pot transportar fins a altres plantes. El fruit té forma d'oliva verda i pot flotar mentre no es descompongui la seva polpa. Transportat per l'onatge i els corrents marins els fruits finalment arribaran al fons on, si les condicions són bones, podran generar una nova planta.

Es pot confondre?

Al Mediterrani es podria confondre amb altres plantes aquàtiques com potser Cymodocea nodosa. Aquesta última és, però, més petita i les fulles són bastant més primes.

Curiositats

· S'ha arribat a contar a les praderies de posidonia fins a 400 especies d'algues i diversos milers d'espècies animals

· No suporta els canvis de salinitat ni les aigües brutes. També és molt delicada pel que fa a la contaminació de l'aigua. Es considera per tant una espècie que serveix com a indicador de qualitat ambiental

· A Catalunya se la coneix també com l'alga dels vidriers. Històricament les fulles seques de la posidònia es recollien a les platges i uns dels usos que els hi donaven era per embolicar i protegir les peces que fabricaven els vidriers de cara al transport

· Les fulles seques també s'han fet servir per omplir matalassos i coixins, amb la particularitat que foragiten les xinxes

· La posidonia també ha substituit a vegades la palla, tant com a aliment per als animals com en la fabricació de maons de fang

Taxonomia