Nom científic: Serpulorbis arenarius

(Linné, 1767)

Nom comú: Cast: Gusano de los depósitos, Eng: Wormsnail, wormshell

Família: Mol·luscs

Tipus paisatge: Cap en particular

Fondària: Fins als 50 metres

Mides: 15cm de llargada i entre 10-15mm de diàmetre

Com és?

És un mol·lusc gasteròpode tubiforme de la família Vermetidae, de 15cm de llargada, de 10-15mm de diàmetre i de secció circular. La seva closca vermiforme recorda als tubs calcaris d’alguns annèl·lids marins. La forma de la seva closca és bàsicament irregular, amb una tendència, però, a espiralitzar-se. Són organismes sèssils que posseeixen uns depòsits tubulars moldejables a la superfície de fixació. Tenen una obertura a la part superior anomenada estoma, el qual no presenta opercle, tret característic d’aquest gènere. La superfície externa és estriada i està revestida de línies espirals de granulació fina amb bonys transversals. El peu no té sola reptant. El seu color comprèn des del groguenc-grisós al vermell-pardós.

On viu?

Se’l sol tobar fixat a substrats dusos, així com a roques o a altres closques, formant colònies, entre la zona intermareal i l’infralitoral, fins als 50 metres de fondària. La seva distribució abarca tota la Mediterrània amb una abundància relativament alta. En general és una espècie bastant comuna.

Com s’alimenta?

La majoria dels membres d’aquesta família s’alimenten de plàncton mitjançant l’emissió de filaments mucosos a través del seu estoma. Aquests filaments són segregats per unes glàndules mucoses especialitzades, de forma que els microorganismes pelàgics queden atrapats en una xarxa de mucus.

Com es reprodueix?

Són hermafrodites amb alternància de sexes, és a dir, la majoria d’individus són, primerament, mascles i, posteriorment, femelles, però només es transformen sota unes certes condicions ambientals fins ara desconegudes. Aquestes femelles, a l’acabar el cicle ovogènic, es tornen mascles un altre cop. D’aquesta manera, proporcionalment, hi ha més mascles que femelles. De la fecundació dels espermatozous amb els ous de les femelles sorgeixen unes larves pelàgiques de vida curta.

Es pot confondre?

Aquest gasteròpode no pot confondre’s amb cap altre espècie, a excepció dels de la mateixa família que es caracteritzen també per fixar-se a substrats dusos i per tenir un aspecte tubícola. Tot i així, totes les espècies d’aquest gènere són fàcilment distingibles per l’absència d’opercle. A més, S. arenaria presenta un tamany bastant considerable d’entre els mol·luscs vermiformes de la Mediterrània.

Curiositats

· Són capaços de construir tubs erectes per aprofitar-se de les corrents marines i captar millor l’aliment. A més, la seva closca acostuma a estar recoberta d’organismes epibiòtics.

· Per tal de crear un nou tub, primerament tallen una part de la seva closca mitjançant l’ús de la seva ràdula, formant així un tub de pocs segments que es pot moldejar fins aconseguir la direcció desitjada. Per aquesta raó és freqüent trobar cicatrius a la closca, ja que posseeixen la capacitat de sellejar seccions danyades amb septes calcaris.

Taxonomia

Fílum: Mollusca, Classe: Gastropoda, Odre: Mesogastropoda, Superfamília: Vermetoidea, Família: Vermetidae, Gènere: Serpulorbis

Glossari

Vermiforme: que presenta forma de cuc 

Sèssil: que viu fixat a un substrat, incapaç de desplaçar-se 

Opercle: peça generalment rodona, tipica dels mol·luscs, que serveix per tancar i obrir certes obertures 

Ràdula: estructura bucal dels mol·luscs amb dents de quitina per raspar i triturar l’aliment

Pelàgic: qualsevol organisme de vida lliure a mar obert 

Epibiòtic: qualsevol forma de vida que utilitza un altre organisme com a suport però sense parasitar-lo