Nom científic: Uranoscopus scaber
Linnaeus, 1758
Nom comú: Cat: Rata, rata de fons, saltabardissa; Cast: Miracielo, rata; Eusk: Xabiroi arratoi; Eng: Stargazer; Fr: Uranoscope; It: Pesce prete
Fondària: 15-100m
Mides: Fins a 30cm
Com és?
És un peix de cos robust, que pot arribar a una mida de fins a 40 centímetres, però el més normal és que no superi els 30cm. Té un cap gran, ample i aplanat posteriorment. Els ulls són a la part superior i darrera d'aquests és on es troben els òrgans elèctrics. El cos s'estreny cap a la part posterior, per la qual cosa l'aspecte és similar al d'un con. La boca és quasi vertical, gran i oberta cap amunt; amb la mandíbula inferior més prominent que la superior. Darrera dels opercles, que són dentats, té una espina verinosa. Les aletes pectorals són amples i estan situades davall del començament de la primera aleta dorsal, que és de color negre. El color és marró amb la part dorsal més fosca que la ventral, que és més blanquinosa.
On viu?
Normalment es troba enterrat en fons marins de sorra fina, substrats sorrencs i a vegades llimosos fins 100 metres de profunditat. Es troba a l'Atlàntic oriental, al mar Negre i al Mediterrani.
Com s’alimenta?
S’ensorra al fons i atreu mitjançant un apèndix cutani de la mandíbula inferior que sembla un petit cuc de color vermell, els petits crustacis i peixos dels quals es nodreix. Quan són al seu abast, surt del seu amagatall a la sorra amb un salt i se'ls empassa sencers.
Com es reprodueix?
És ovípar i la fresa té lloc entre l'abril i l'agost. Els ous tenen uns 2 milímetres de diàmetre. Les larves i els juvenils són pelàgics.
Es pot confondre?
El podriem confondre amb algunes espècies de peix com les aranyes de mar, tot i que és prou diferent com per confondre'l durant massa estona. Uranoscopus scaber té sobretot un cap molt característic, quadrat, ample i aplanat amb els ulls a la part superior. L'altre criteri per diferenciar-lo és l'espina forta que té just darrera de l’opercle.
Curiositats
· És un peix difícil de veure durant el dia, per això cal buscar-lo durant la nit. Quan els bussejadors s'apropen i el descobreixen normalment s’escapa o s’allunya uns quants metres i tot seguit es torna a amagar dins la sorra.
· Les seves espines postoperculars són verinoses però poc perilloses. Això sí, si el trepitgem, pot provocar picades doloroses.
· Té un aparell acústic que genera tant impulsos acústics com elèctrics de fins a 50 V.
Taxonomia
Fílum: Chordata, Classe: Actinopterygii, Ordre: Perciformes, Família: Uranoscopidae, Gènere: Uranoscopus
|
