[+] punts immersió

La màgica península del cap de Creus es la punta més oriental de la Peninsula Iberica. Es tracta d’un escenari singular en el que els Pirineus s’enfonsen espectacularment en la Mediterrània, penetrant en el mar uns 10 km. respecte la línia general del litoral. La costa ofereix així una bigarrada successió de badies, cales, puntes, penya-segats rocosos, esculls e illots. També hi son presents petites platges, normalment de còdols i pedres, encara que s’hi troba alguna de sorra. Tradicionalment aquest litoral es divideix en dos sectors: el tram de Roses a la punta del Cap de Creus, conegut com Mar d’Avall, i el que va des de la punta del Cap de creus al Port de la Selva anomenat Mar d’Amunt.
Al Nord de la badia de Roses, la costa plana dona lloc a un importants espadats que continuen per sota la superfície del mar. Els fons ofereixen una gran diversitat d’habitats per als organismes marins, el que dona lloc a una extraordinària riquesa submarina, destacant els paisatges coraligens i les praderies de Posidonia. D’altra banda el Golf de Roses ha estat l’escenari de naufragis al llarg de l’historia. Dels seus fons fangosos han estat arrencats per els pescadors anfores, rodes de timó i d’altres restes arqueològiques.
La simple navegació prop dels penya-segats es motiu suficient per justificar la nostra visita Sota la superfície, les parets verticals es desplomen, verticals fins el fons., emmarcades per el blau intens del mar i coberts per els colors vermells i grocs de les gorgonies (Paramuricea clavata)

[+] punts immersió

Les Illes Medes son un petit arxipèlag format per set illots y algun escull, situats a una milla del port de L’Estartit. Geològicament es una prolongació del massís del Montgrí i te un gran valor ecològic y científic. Els fons de l’arxipèlag estan protegits des de 1983. La protecció ha permès la proliferació de la vida marina, així els peixos els podem trobar en gran nombre i amb unes dimensions poc freqüents en altres zones del litoral. Son internacionalment famoses i molt freqüentades i un exemple el tenim quan els grans neros s’aproximen confiats als bussejadors. Les illes estan perforades per un gran número de coves i túnels submarins de gran bellesa, on abunda el coral vermell.
La proximitat a la costa i a la desembocadura del riu Ter, la presència de corrents dominants del nord (que porten nutrients del riu Ródano) i complexitat geològica dels fons de les illes, determinen que en la reserva estiguin representades quasi totes les comunitats marines de las costes de la Mediterrània occidental: praderes de posidònia, ambients coralígens, comunitats de coves fosques, entorns de algues fotòfiles i de fons detrítics que creixen en parets, ambients de grans blocs, paisatges de sorra o fang, grutes i túnels d’origen càrstic Aquestes comunitats poden no ser massa grans (degut a la limitació d’espai de les illes), però representen per l bussejador un fantàstic mostrari de la diversitat ecològica de la Mediterrània.
La costa del Montgrí s’estén des de L'Estartit fins la punta del Milà, dibuixant un litoral d’una bellesa indiscutible, en el que destaquen vàries puntes, caps i illots, on es practiquen fantàstiques immersions. En la base de Cap Castell destaca un fotogènic túnel navegable (La Foradada), que les embarcacions petites acostumen a travessar. Es només una mostra del gran número de coves i túnels submarins que foraden aquestes roques, oferint molt bones alternatives als amants d’aquest tipus d’immersió.

[+] punts immersió

La zona compresa entre Begur i Sant Feliu de Guíxols es mes lluminosa, amb cales amables i llargues platges. Les illes Formigues formen un cert límit entre una zona nord i una sud de la Costa Brava, d’acord amb les característiques geològiques i biològiques. Hi ha excel•lents immersions en aquesta zona, com succeeix, per exemple, en el Cap de Begur, el Cap Roig, el Cap de Sant Sebastià o en els fons situats entre Tamariu i Aiguablava, on les roques de la costa adquireixen tonalitats vermelloses i s’aixequen parets abruptes. Des de Palamós s’accedeix a fascinants punts d’immersió, com el petit arxipèlag de les Illes Formigues o la coneguda Llosa de Palamós, on reposa el popular derelicte del Boreas. En el hospital de Palamós està instal•lada una moderna cambra hiperbàrica que permet atendre els possibles accidents de descompressió.
De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar la costa mostra una successió de penya-segats que en moltes ocasions continuen la superfície, tot i que també es poden descobrir racons tranquils on els pins creixen fins a la mateixa platja. La fauna marina es abundant però menys confiada, i les immersions transcorren entre blocs rocosos, praderes de posidònia, ambients precoralígens y coralígens, coves submarines, etc. El sector de la costa que s’estén entre Tossa de Mar y Blanes es ric en cales adequades per a la practica del submarinisme, tot i els que disposin d’una embarcació segurament preferiran acostar-se a alguna de les moltes barres submarines i illots que caracteritzen aquests interessants fons.
En Blanes es troba la frontera entre les amplies platges arenoses del Maresme i la Costa Brava. Les muntanyes que s’acosten al mar son velles, gastades pel pas del temps i cobertes per la vegetació que mor al costat l’aigua. Abunden els penya-segats, però no son tant alts i son mes accessibles que els de la zona nord de la Costa Brava.

[+] punts immersió

La costa del Maresme es baixa, amb pocs afloraments rocosos i amb una orientació aproximada WSW – ENE, de manera que discorre paral•lela a la Serralada Litoral (o Serra de Marina), per sota de la qual s’estén una planura litoral que arriba als 2 km d’amplada. Un dels aspectes d’aquest paisatge exterior que mes afecta al bussejador es la presencia d’una xarxa hidrogràfica formada per un conjunt de rieres que, des de els seu naixement en la Serra de Marina, es llencen ràpidament cap el mar perpendiculars a la línia de costa.
La Serra de Marina constitueix la font dels sediments que arriben directament a la costa del Maresme i que han creat el fons marí sobre el que es desplaça el bussejador (el riu Tordera es el que aporta la quantitat mes important de sediments). Any rera any la xarxa hidrogràfica erosiona i arrossega els materials granítics fins el mar, on la dinàmica marina els integra en el sistema litoral.
Per sota de la superfície, primer es troba la plataforma continental, fins els 200 m de profunditat i després el talús continental, on la pendent es molt mes accentuada. El paisatge submarí presenta una alternança de barres rocoses de barres arenoses que col•laboren en el manteniment de les platges, recarregant-les de manera natural. Les barres rocoses concentren una enorme quantitat de fauna submarina, de manera que la densitat d’algunes espècies es molt superior que en altres fons mes "populars" entre els bussjadors